Montse Llanas inaugura una exposició individual a l’Associació de Ceramistes de Catalunya
La ceramista vilafranquina exposa en solitari a la seu de l’ACC fins al 22 de febrer de 2008.
Montse Juvé
Montserrat Llanas (L’Hospitalet, 1959) és una de les ceramistes més conegudes i reconegudes de les terres penedesenques. Formada a l’Escola d’Arts i Oficis del Penedès -quan aquesta encara tenia seu a Sant Sadurní d’Anoia- i graduada en ceràmica per l’escola Massana i l’escola de Llotja, Montse Llanas ha seguit una trajectòria de compromís amb el món de la ceràmica i de les arts plàstiques. El 2007, es va llicenciar en Belles Arts en l’especialitat d’escultura i, des de fa més de 25 anys que es dedica professionalment a la docència de tècniques, procediments i materials ceràmics. En el seu llarg currículum hi consten premis i també una bona colla d’exposicions individuals i col·lectives.
Montse Llanas és membre de l’Associació de Ceramistes de Catalunya d’ençà la seva fundació, el 1986. Aquesta entitat, s’ocupa de la promoció i de la divulgació de la ceràmica actual a Catalunya i organitza periòdicament exposicions. Llanas ha participat en un grapat d’exposicions col·lectives, però des del 23 de gener i fins el 22 de febrer, la seva obra es pot veure en solitari per primera vegada a la seu de l’ACC, al carrer Doctor Dou num. 7 de Barcelona.
Relacions
L’exposició que Montserrat Llanas ha plantejat per a la seu de l’Associació de Ceramistes de Catalunya és un recull de les peces més significatives dels seus darrers projectes. Són aquests uns treballs fonamentats, sobretot, en el lligam entre la ceràmica, la paraula escrita i les relacions humanes. L’any 2004, Llanas va començar a investigar sobre l’impacte que –ara fa milers d’anys- van tenir dues noves tecnologies sobre la humanitat i sobre les seves maneres de relacionar-se. Una d’aquestes tecnologies era la ceràmica. L’altra, l’escriptura.
La ceràmica -amb el control del foc, de la matèria i de la forma- va desplegar el pensament humà. L’escriptura va permetre un domini sobre la natura, en reduir-la simbòlicament a signes abstractes capaços de transmetre el coneixement i les lleis dels homes. Des de la invenció de la ceràmica i de l’escriptura, el “progrés” de la humanitat no ha tingut marxa enrere.
En aquesta exposició, Llanas recorda que la ceràmica va ser el primer suport de l’escriptura. I ho fa a través d’alfabets inventats, inspirats en velles i belles grafies. Alfabets que es graven, es pinten, es graten, es dibuixen o es retallen sobre les peces de terrissa que ella, prèviament, ha modelat.
De tota manera, allò que més li interessa, a Montse Llanas, és el tipus de vincles que aquestes dues tecnologies propicien. I per això, la seva exposició a l’ACC s’intitula “Relacions”. Tant la ceràmica com l’escriptura solen ser treballs efectuats individualment, en solitud. Però el resultat final, tant d’una com de l’altra, s’aboca a un ús públic i compartit. La peça escrita i la peça ceràmica tenen en comú un mateix destí: posar en dansa les emocions humanes i incentivar-ne el seu contacte. A banda, de les seves ressonàncies estètiques, ambdues es caracteritzen per ser tecnologies enormement utilitàries
Contenidors de contingut
Montserrat Llanas defineix les peces exposades a “Relacions” com a contenidors de contingut. El continent el palesa la matèria amb què estan fets els seus signes cal·ligràfics –que no signifiquen res. També és contenidor el perfil irregular dels seus vasos bastits amb terres refractàries o amb porcellana. I ho és així mateix, el suport de porcellana i de paper dels plafons, amb grafies que han estat incises o bé treballades en relleu.
El contingut és l’espai que envolta les peces: l’espai i la mirada de l’espectador que –amb la seva inquietud- procura entendre cada forma i cada signe. El contingut és, així mateix, allò que signes i formes poden simbolitzar a través de matèries fetes de somnis i de somnis bastits amb matèria.
Gràcies a la tècnica de la goma-laca, els alfabets de Llanas es fixen sobre la terra. Gràcies al domini de la terra refractària i de la porcellana, el fang informe esdevé la pissarra més idònia per a un text que vol ressaltar totes les virtuts de l’acte comunicatiu, per procurar el contacte i la relació entre les persones.
